Duatló Vic 2009

Duatló de Vic – El CTG a primera!!

Amb la segona posició obtinguda aquest cap de setmana al duatló de Vic, el CTG, obté els punts necessaris per ser segon de la segona divisió catalana de duatló i assegurar-se l'ascens a primera per la temporada vinent.

En aquesta cursa el CTG va aportar 21 inscripcions, xifra que suposa un rècord en duatló de carretera per a la nostra entitat. Tot i les baixes última hora, i els abandonaments durant la cursa d'alguns membres del CTG degut a la climatologia, el CTG ha obtingut la segona plaça per equips, gràcies al resultats de Rafa Espinar, Carles Serrano i David Alarcon.

Per altre banda Josep Martí obté la 18a posició del ranking absolut masculí i Yolanda López 20a del femení.

La forta pluja i pedregada, juntament amb la davallada de les temperatures en el transcurs de la prova, va provocar molts problemes als participants de la cursa, i van haver-hi més de 50 abandonaments, entre ells la de força membres del CTG, com la Sara Rodés i la Judith Andújar, que completaven per primera vegada en aquesta temporada l'equip femení. La Yolanda va ser finalment la única noia a fnalitzar la cursa per part del CTG.

Aquí teniu algunes fotos de la cursa.


****Cròniques personals d'alguns dels participants del CTG****

JOSEP MARTÍ

Em llevo amb poques ganes de competir ja que degut a les previsions de temps que hi havia no m'havia aconseguit motivar gens, i vaig cap a vic amb la intenció de fer un bon entrenament a ritme mitjà-alt.

Arribo a Vic i sembla que encara farà força bon dia, però les ganes de correr encara són a Granollers, així que quan donen la sortida faig vaig tirant “tranquilament” la primera volta de la cursa a peu, i a la segona ja apreto una mica més.

En agafar la bici penso que podria mirar d'apretar, aprofitant que he arribat descansat de correr, però només sortir se'm surt el velcro de la sabatilla al intentar posar el peu i m'haig d'aturar a posar-lo bé. Un cop en marxa un altre cop veig que porto la manxa mig penjant i m'haig de tornar a aturar, així que em dic “Apretar???? Pa que, pa cagarla???” I m'ajunto amb un grupet que m'atrapa (ja me n'havien passat 4 o 5 mentre estava parat).

Començem a pujar el port i comença ploure cada cop amb més força i el pitjor és a la baixada, amb una carretera plena de revolts, la pluja i, el pitjor, un vent d'un parell de coll… que fa que la pluja se't geli als braços, mans, cames, cara… Vaig baixant amb molta precaució i tot i això no m'avança ningú, tothom va igual. Al tram final de la bauixada veig gent parada esperant al cotxe escombra i estic temptat de parar també, però penso que si m'haig d'esperar mitja hora o més sota la pluja amb aquell vent i fred encara pot ser pitjor, així que vaig tirant. Un cop arribo a la segona pujada torno a entrar una mica en calor, i no se com, la darrera part que també és en baixada ja no noto tant el fred, això si, vaig bastant lent.

Arribo a boxes al mateix temps que l'Isma, i fem la cursa a peu junts, almenys ja ha parat de ploure!!!!

Després m'entero que molta gent ha hagut d'abandonar pel fred, no m'extranya, a mi m'ha anat d'un pèl també. Com diu el Paco tan subtilment, ens ha anat bé estar una mica gordos, jeje.

Temps i posició??

Ni ho se ni m'importa, era un entreno. Digueu-me boig perquè tot i que he patit com poques vegades, m'ho he passat be. Suposo que el fet de no anar a tope conscientment, et tranquilitza i et prens la cursa d'una altra manera. (això si, el neoprè a la bici hagués anat de conya!!!!!! :-) )

JORDI CANTÓ

Si una hipotérmia es considera no tenir tacte, moviments lents, gens de ganes d´acabar, i uns tremolors a tot el cos que em feien mossegar-me la llengua, doncs també es pot dir q la he patida.

Hem trobava perfecte, he corregut bé, i amb la bici ràpidament he anat recuperant posicións i tot marxava bé, fins q ha començat a ploure…eren molts km en carreteres estretes, amb tràfic obert, i mal asfaltades, i quan més plovia era a la baixada de 10 km seguits, per lo q durant aquets km no pedalejes, estàs quiet i a sobre super lent per seguretat.

He vist al marit de la Anabel amb els mossos q el tapaven amb la jaqueta i he vist q aixó podia acabar malament, si no he parat a casa de ningú com diuen q han vist a gent q parava, ha sigut xq al anar sól amb bici tota la baixada la veritat es q no m´atrevia, i de pararme era el q diu el Josep q potser era pitxor ja q estavem rodejats de bosc i ens mullariem igualment.

Els últims 5 km ja he parat de pedalejar i m´ha adelantat força gent, aquí j estava amb tremolors per tot el cos incontrolables q la gent a les rotondes flipava.

Al arribar ni em podia treure el casc ni possar les bambes, quan ho he aconseguit he mirat de correr però res, he parat i els pares del Carles Serrano m´han dont les claus del cotxe hon m´he tancat durant més de 30 min fins q s´em paressin els tremolors, evidentmemt m´he possat roba seca.

Després he hagut de trucar a la familia x q em portessin cap a casa.

PACO SAEZ

Jornada èpica la que em viscut avui els participants al duatlo de Vic.

Les previsions meteorològiques de tota la setmana apuntaven que diumenge tindríem pluja. Les de dissabte a la tarda no eren mes optimistes tampoc.

El diumenge m’aixeco i començo la rutina prèvia de cada dia de competició. Fa un moment ha acabat de ploure, i sembla que s’obren els núvols i el sol comenta a fer alguna presencia. Amb una mica de sort podrem fer la duatlo de Vic al complert.

Un cop arribat a Vic seguim amb la rutina de preparació, saludar els companys i fer la entrada a boxes amb el material i la bici a punt.

Abans de la sortida fan un petit brieffing per explicar els circuits i les transicions per boxes. Ens asseguren que el tram de bici es farà complert, ja que tot i haver plogut unes hores abans a la zona, els Mossos han fet un reconeixement del circuit i aquest es troba en condicions per disputar la bici, tot i que el tram dels ports la carretera encara no s’ha eixugat, però es pot fer amb precaució.

Agafo roda d’un parell de nois que porto davant i als pocs metres ens pasa el Leo com un coet i ningú fa res per seguir la roda del mister, pero a poc a poc vaig acostant-me, pero comencem a pujar i decideixo anar mes tranquil al meu ritme.

Quan porto uns 6 o 7 kms a la bici a meitat de la primera pujada comença a ploure, al principi suaument, pero quant estic fent la primera baixada del port la cosa es posa cada vegada mes magre i la pluja s’intensifica i bufa un vent cada vegada mes gèlid. Agafo les corbes pràcticament frenat per evitar que la bici rellisqui i anar per terra fins que acaba la baixada i empalmem amb un tram pla de carretera ample que malgrat la gran quantitat de aigua es pot rodar relativament ràpid fins arribar a la segona pujada pel mig de la zona de les Guilleries on la sensació tèrmica amb la bici devia de d’alguns graus sota zero.

En arribar a una petita baixada trobo al voral de la carretera a dos companys del club que un l’esta fotent una pallissa a l’altre; baixo de la bici i en comptes de separar-los jo també m’afegeixo al Leo que li esta pegant a l’Aureli per tal de que pugui entrar en calor, ja que esta patint una hipotèrmia. Tant el Leo com jo estem tremolant, jo no em sento les mans ni els peus gairebé.

Arriba una moto del Mossos i una de l’organització i diuen que ja han avisat una ambulància que el pasara a recollir, que també estan tracten altres corredors en altres punts del circuit. Com que veig que cada cop m’estic quedant mes glaçat, i veig que l’Aureli esta en bones mans, agafo la bici per mirar d’arribar a boxes com pugui.

Durant el tram final de la baixada veig que a algunes cases tenen bicis a la porta de corredor que ha hagut d’entrar a buscar l’escalfor a l’inerior.

Un cop arribo a boxes havent patit molt durant aquests últims kms trobo la Gloria i la mare del Marc preocupades perque no han arribat encara ni el Marc ni l’Aureli. Intento explicar el que ha pasat pero tinc la boca encartonada i no puc articular be les paraules.

Decideixo sortir a córrer per tal de entrar una mica en calor ja que aquesta zona no esta plovent ara. I encara que els peus els tinc adormits i al principi vaig tot tremolant, mica ren mica els cos em va recuperant una mica la temperatura i acabo com puc la cursa, sense haver pogut gaudir d’aquesta proba que podia haver estat molt bonica, sobretot a la bici.

Al final molts abandonaments a causa del fred, sobretot en corredors amb menor índex de greix corporal, que els feia mes vulnerables.

Felicitar a tots el que ha participat, tant si han acabat com si no perque avui era molt complicat acabar la proba en bones condicions físiques.

En tots els anys que porto disputant proves, no recordo haver patit mai tant com avui, ni en curses ni en entrenaments.

AURELI PEREZ

¡¡Uff una carrera para olvidarla lo antes posible…bueno decir que de verdad lo he pasado muy mal,pero ya estoy bien fisicamente, moralmente tocadillo. Una vez más pienso al gran club que pertenecemos por los compañeros-as tan¡¡ GRANDES¡¡. Que lo de siemre no somos un club grande, pero si un gran club.

GRACIAS PACO,Y LEO MUCHAS GRACIAS POR LA PALIZA Y ABRAZOS ..¡¡ERES UNICO¡¡¡

MARC RIUS

Ahir vaig passar un dels pitjors moments de la meva vida… totalment desprotegit i indefens i incapaç de seguir.

Com sempre vaig sortir sense ritme, em costa molt seguir a l'Aureli i a l'Enric, però passat el primer km, començo a agafar ritme, i vaig atrapant companys, Rafa, Cantó, Serrano… com sempre en Rafa al km 4/5 comença a tirar més que els altres, i ens va deixant, però aquest cop menys que a Banyoles.

Faig una t1 ràpida, recupero en Rafa, i començo a pedalar per posar-me a la cua del grup. Em calço bé i apa a tirar, una mica a batzegades el grup va pujant a Taradell fort i atrapant a grupets. Pujem el port molt fort, només 4 o 5 seguim, i atrapem un altre grup amb en Carles Lerin. Veig que en Rafa s'ha quedat entre molt altres… s'ha pujat molt i molt ràpid, estic content perquè per ara em sento molt bé, tot i que m'han apretat fort.

De baixada comença a ploure, no hi ha caigudes però si alguna patinada que m'espanta, i em fa perdre el grup. Faig el pla baixada sol, a uns 50mts del grup, però mantinc distància pensant a recuperar-los a la pujada.

Però no, cada vegada plou més es posa a pedregar i agafo fred molt fred. La pujada es converteix en un infern, no puc pujar ràpid, estic mort de fred. A la baixada el pitjor, em trobo en Carles Lerin tremolant i em diu que està amb inici de hipotèrmia. Jo no sé si estic igual però tremolo com una fulla. Li faig un crit per que no es pari, se que hi ha un control a pocs km, i com a mínim hem d'anar fins allà.

Ell no segueix, em passen un parell, que no sé com s'ho fan per no tenir fred. Al arribar al control em paro, no puc mourem em costa molt parlar, la única cosa que puc dir en un principi és que hi ha gent més amunt parada que els han de recollir, estic marejat i em fa malt el cos de tant tremolar. M'agafen em posen en el maleter d'un cotxe, amb una tovallola a sobre, no paro de tremolar. Tardo molt a començar a veure passar els companys n'hi ha que no els veig i començo a imaginar que no soc l'únic que abandonar.

Em venen a buscar i em porten a una casa, allà hi ha l'Armand Redondo, també glaçat, entren un altre. M'aixugo hi

ha una senyora que pateix molt en veure'm que no paro de tremolar, em posa un abric i em va escalfant les mans. Jo no paro de mirar per la finestra de la casa per controlar els companys que passen. Vaig fent moviments per entrar en calor, veig que para de ploure i baixa la ambulància… i surto de la casa per veure a qui han recollit.

Entre molts altres hi ha l'Aureli i en Carles, passa la Yolanda sobre la bici, tot contenta però la Jud i la Sara no les tinc controlades, entre altres.

A l'ambulància no cabem tots, a més a més jo no abandono la meva bici allà… :p demano una jaqueta al noi del control i decideixo baixar a Vic pel camí directe, són 2 o 3 km, i comença a sortir el sol. Em fa malt tot, però com que és baixada vaig fent.

Allà retrobo companys i els meus pares, alguns que han acabat altres no, la Jud en Leo i la Sara, no estan, i sembla ser que han abandonat i van en un altre cotxe. Arriben ells tres amb el cotxe escombre amb totes les bicis amuntegades… em dic que “menys mal” que no els hi he deixat… un bon capità mai abandona el seu vaixell!!!! jejejej

Em fa ràbia veient els resultats, no haver estat capaç de seguir, ja que anava molt ben col·locat… estava fàcilment entre els 15 primers!!!! quina ràbia!!! un altre any, m'ha agradat molt aquest circuit.

Felicitats a tots els que vàreu acabar i també als que no!!

Llàstima que per equips no hem pogut estar on ens mereixíem, però en principi tenim l'ascens assegurat!!!